12/25/2013
11/20/2013
LesMevesFotos
Exposició de fotografies fetes per l'Aurembiax.
Què veig?
Autora: Aurembiaix.
http://prezi.com/xacmeq32ke_h/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
5/22/2013
FiCAr-hiCuLleRaDA
Big
Buck Bunny és
un curt d'animació
per ordinador realitzat
per l'Institut Blender, part de la Blender
Foundation .
La pel · lícula es va fer amb programari
lliure Va
ser llançat com un codi
obert. pel
· lícula sota llicència
Creative CommonsAttribution
3.0 License.
El
fil argumental és un dia de la vida de Big Bunny quan coneix a tres
rosegadors, Frank què és el lider, Rinky i Gamera. Aquests
rosegadors s'entretenen assetjant criatures indefenses del bosc
llençant-los fruites, nous i pedres. Desprès d'assassinar a dues de
les papallones preferides per en Big i de rebre una agressió per
part dels rosegadors, aquest pren mesures i deixa de banda la seva
naturalesa gentil i orquestra un pla per acabar amb aquells subjectes
agressius.
5/10/2013
# SegUIrEm
Penjem seguidament un link d'un vídeo realitzat per nenes i nens de la planta oncològica de l'Hospital Sant Joan de Deu juntament amb les persones que els tracten.
La finalitat del vídeo és conscienciar sobre la importància de l'investigació en la lluita contra el càncer infantil.
Es pot col·laborar a través de la web: http://www.obrasocialsantjoandedeu.org/
" Hoy sabemos que lo importante es soñar, liberar nuestro inconsciente del filtro de censura del pensamiento. Creemos que al soñar perdemos un tercio de nuestra vida, y nos equivocamos."
http://vimeo.com/54275902
4/30/2013
SOrTim?...aNEmAsomIaR
Un gran viatge és sortir de la zona de
confort. És un viatge cap a l'aprenentatge. És incorporar
coneixements i experiència que alhora fan més gran aquesta zona de
confort. Però quan s'utilitzen paraules com emprendre, somiar, idea,
seguidament pots sentir en contraposició, caure, deixar, bogeria.
Tot i que vivim en una època plena de
possibilitats, el cert és que en voler sortir de la teva zona de
confort et trobes amb les resistències del teu entorn.
Aquest vídeo de “inKNOWation” dóna
una molt bona explicació de la zona de confort, de com n'és de
necessari sortir, i de perquè ens costa tant fer-ho. Del pànic quan
vivim situacions desconegudes, i dels coneixements i creixement
personal que podem assolir.
Endavant!! Qui ho diu que no podem?
4/25/2013
#SónFuTuR
Publiquem
l'escrit que l'Escola Mont-roig va lliurar a les mares i pares que
van participar en la lectura i representació de contes per celebrar
la diada de Sant Jordi. El penjem al nostre blog, perquè desprès de
llegir-lo, i escoltar-lo amb atenció, te elements per reflexionar
una bona estona. Ha estat un molt bon regal. Gràcies!!!.
"Veig
les meves filles fer-se grans. Com mes grans, mes creix la
satisfacció, gairebé l'emoció de veure com desenvolupen capacitats
- o competències, que se'n diu ara – i valors, sovint de forma
sorprenent. La capacitat de raonar, de fer-se preguntes, de dibuixar,
de tocar un instrument, de comprendre un conflicte, d'esmerçar-se a
posar-hi remei,
de preocupar-se pels altres o pel bé comú; tot plegat, també, amb
les encara omnipresents baralles i moments d'egocentrisme que ens fan
dir que de vegades sembla que anem enrere i no endavant!(recordant,
així, quan ens ho deien a nosaltres).
Juntament
amb aquesta satisfacció, creix de vegades una certa recanga per tot
alló que ja no serem a temps de sembrar, aquell interés que potser
no hem tingut temps de desvetllar, el gust per aquella música que ja
costará d'encomanar, les experiències a la natura que hauran estat
massa minses, les hores que no haurem compartit prou...
I
llavors, quan aconsegueixo modificar aquestes actituds i descansar en
la confiança, la satisfacció de què us parlava, és encara més
gran."
4/19/2013
#La Educación Prohibida
Personalment
corroboro la idea expressada en el reportatge (www.educacionprohibida.com): repetim el mateix
model educatiu de fa 300 anys, predominant en el nostre sistema
capitalista tant si ens trobem en una cultura occidental o en una
d'oriental. Un model que es basa en la inculcació
de coneixements prèviament escollits i organitzats.
Podem pensar que és una llàstima
aquesta involució, però si cerquem els motius de l'estancament ens
adonem que no és una qüestió aleatòria i circumstancial. Aquest
model educatiu té un objectiu molt clar: aconseguir rèpliques el
més exactes possible del model de ciutadà adient a la societat en
la que viu, també modelada i acotada per uns poders fàctics que es
vesteixen amb pell de be per orientar cap a la bona direcció, la
productivitat, el consum...
L'adoctrinament dels infants com a
futurs ciutadans (exactament igual que en un animal) era el camí per
homogeneitzar aquesta massa, i s'havia de fer quan encara eren
petits, per gravar “a foc” aquelles idees “correctes” que
havien d'apropiar-se en el camí a l'adultesa, sense sortir-se pels
marges, sense explorar noves vies: seguiu la fletxa. L'escola era,
doncs, el millor instrument per modelar aquests futurs ciutadans.
El paradigma holista exigeix un
retorn als orígens de la espècie com a comunitat social i afectiva,
formada per individus únics que es complementen per formar una xarxa
de recolzament i creixement comú. Aquest retorn ens allunya de la
realitat capitalista de la nostra societat homogeneïtzada, orientada
i obedient.
www.educacionprohibida.com |
L'aplicació educativa de l'holisme
reforça les idees d'autoconeixement, de llibertat d'elecció,
d'acompanyament en la descoberta, de veritable atenció a la
diversitat i de connexió amb la vida, amb aquella realitat amagada
darrera els cubs (en referència al quadre de Borges). La llibertat
s'aprén dins de l'escola, ensenyant a escollir, arrelant la
responsabilitat en el si de totes les accions. I això implica que
l'escola es desfaci de la cotilla i s'obri al món per poder-se obrir
a l'infant i a l'educador.
L'escola ha de ser un lloc que motivi
l'aprenentatge, que sigui relaxat, amb persones i espais que
acompanyin la reflexió, la curiositat, les preguntes i els moments
de veritable coneixement, com quan a un infant se li il·lumina el
rostre amb la llum de la comprensió. La única doctrina és el
respecte a l'altre (mentre no impedeixis que un company pugui
treballar, ets completament lliure), el foment de les ganes de viure,
d'aixecar-se cada matí amb la il·lusió de conéixer una mica
millor el nostre món, de fer amics de veritat. En definitiva, de ser
feliç a l'escola.
El nou paradigma
escolar (diguem-li holisme, escola lliure, escola democràtica,
educació natural,...) busca espais que puguin ser descoberts
lliurement per l'infant, fins al punt d'esdevenir un espai educatiu
il·limitat, totalment obert a la societat en la que viu i a la qual
ha d'integrar-se. I la societat actual, té intenció d'obrir-se a
l'escola per mostrar-se com és realment? “Ja
us trobareu amb la realitat quan acabeu l'escola, al món laboral”,
com se sol dir.
I en aquesta
societat, el seu entorn més immediat és la família. Demanem als
pares que recordin la seva infància; els hagués agradat que els
preguntessin DE VERITAT què els agradava fer? Que els haguéssin
deixat experimentar amb allò que els interessava? No els hagués
agradat escollir de manera encertada el seu futur? Sentir-se recolzats en les seves decisions, aprendre
els seus errors (que no és el mateix que aprendre dels
seus errors) sense que ningú els digui que està mal fet. I a
nivells més físics:
No haguéssin estat millor en coixins a terra o sobre la gespa, o de
genolls... aprenent?
La pregunta dels pares és semblant
a: i quan arribin a l'institut? I quan vagin a la universitat? I quan
accedeixin al món laboral? Aquí es planteja un altre dilema, aquest
a nivell social: la societat com la coneixem és com la volem pels
nostres fills?
L'ambient de competivitat,
d'escalada, d'individualisme, de fragmentació és el nostre dia a
dia, també com a docents, com a ciutadans. Per què no permetem que
la propera generació sigui més feliç que la nostra? No que tingui
més poder adquisitiu, que sigui més feliç. Que tingui més ganes
de viure, i de fer-ho de manera més natural, més sana. Gadner
aposta per les intel·ligències múltiples; jo també. Som com un
gran trencaclosques, que hem convertit en un joc de cartes gegant, on
cada una és exactament igual a la següent.
El nou paradigma educatiu aposta per
una reflexió profunda que s'estén molt més enllà de l'entorn
escolar.
Emma Domingo.
4/16/2013
Manifest Per La Convocatòria D’Un Procés Constituent a Catalunya
En aquest mes d'abril s'ha presentat
una plataforma anomenada Procés constituent a Catalunya encapçalada
per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Per nosaltres, desencisats per
tots els partits polítics de l'arc parlamentari dels últims vint
anys, ha estat una gran noticia. La seva web és www.procesconstituent.cat i han presentat un manifest d'adhesió
amb deu punts que seguidament exposem literalment:
Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.
L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.
És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.
Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.
El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.
Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
-
Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
-
Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
-
Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
-
Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
-
No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
-
Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
-
Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
-
Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
-
Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
-
Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
Llegiu amb atenció i visiteu la web
amb la resta de la informació.
Adheriu-vos!!!
Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.
L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.
És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.
Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.
El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.
Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.
Tenir pa a l'ull.
Tenir
pa a l'ull és una dita catalana que vol dir: no saber veure una cosa
que es té al davant dels ulls, que és evident. I aquesta dita és
la que hem triat per donar títol al blog.
Una de les raons és perquè teníem ganes de treure'ns el pa de l'ull, i començar a veure les coses de diferents punts de vista i prendre decisions en la nostra vida diària.
Fa molt de temps que vam començar a adonar-nos que alguns fets, accions i opinions de la societat en la qual estem immersos, es contraposaven a la nostra manera de veure el món. I si fa tant de temps, i desprès de moltíssimes converses, per què no exposar i opinar, per tant també, bescanviar amb d'altres, idees i opinions?
Treiem-nos
el pa de l'ull i
la por, i
parlem-ne. La
política comença, no on ens diuen els polítics i/o poderosos, sinó
allí on s'inicia tot: en l'individu i en la família.
Cabezas-Domingo
Cabezas-Domingo
4/12/2013
Converses amb l'Aurembiaix
L'
Aurembiaix té tres anys. És una nena amb una gran curiositat per
tot el que l'envolta, com tots els infants que gaudeixen de
tot allò que per ells és nou.
En
moltes ocasions, els adults, no prestem suficient atenció als
infants i als seus raonaments, embarbussats com estem en el nostre
món no confiem en el seu criteri, donant-lo d'entrada per poc vàlid
per la seva falta d'experiència.
És
molt gratificant escoltar-los activament i donar-los la
possibilitat d'enraonar amb llibertat de tot allò que viuen i
pensen. És curiós adonar-te que, molt contràriament al que pensem els adults, amb aquesta escolta activa passes a ser per uns
instants l' alumne del teu fill.
"L'Aurembiaix
volia endur-se un nino a l'escola. Li expliquem que no pot ser, és
una de les normes del seu cole: a la seva classe ja disposen
de les joguines necessàries. Queda totalment convençuda de la
raó per la qual no se'l pot endur.
En el
moment de sortir per la porta de casa, l'Aurembiaix agafa el nino que
havia deixat, ella, a la bossa de la mama i pregunta: m'agafo
el nino, que m'acompanyi i tu te l'emportes i el tornes a deixar a la
bossa de la mama, així quan em vingui a buscar me'l podrà portar?
Li
dic que sí, però que si no hi penso en deixar el nino a la bossa, a
la tarde no el tindrà.
Ella
respon que té un truc per no oblidar-se de les coses i li demano que
m'expliqui quina és la seva estratègia, ja que segurament m'aniria
bé perquè jo sóc molt despistat.
I
seguidament em diu:
"Jo em faig un dibuix al cap, i així me'n recordo."
"Jo em faig un dibuix al cap, i així me'n recordo."
Li
pregunto què vol dir exactament fer-se un dibuix al cap,i respon:
"Per exemple aquest nino. Jo penso un dibuix del nino fora de la bossa (a dins del meu cap, eh). Desprès penso un altre dibuix del nino dins de la bossa de la mare, també dins del meu cap, i aixi no se m'oblida"
"Per exemple aquest nino. Jo penso un dibuix del nino fora de la bossa (a dins del meu cap, eh). Desprès penso un altre dibuix del nino dins de la bossa de la mare, també dins del meu cap, i aixi no se m'oblida"
Va
anar amb el nino a l'escola contenta i eixerida. Una vegada a la
porta va donar-me el nino i va dir: “pensa amb els dibuixos al cap,
així no t'oblidaràs”.
Per
cert, no vaig oblidar-me. Va anar molt bé l'estratègia dels
dibuixos al cap.
Emili Cabezas.
4/08/2013
TeNiRpAaL'uLl
I
va arribar un día i...la nostra familia, desprès de parlar-ne molt,
es va preguntar: perquè dimonis els polítics professionals s'han
apoderat de la nostra vida quotidiana, de la política, per tant de les nostres
decisions?
I
va arribar un dia i... la nostra familia va decidir canviar. No
canviar als altres, no. A nosaltres.
Vam
adonar-nos que, com diu Salvador Cardús en el seu llibre El Desconcert
en l'educació: “...es
tracta de saber que qui vulgui canviar els valors de la seva societat
no té altre remei que viure de manera diferent a la que aquesta li
proposa, i fer-ho d'acord amb el tipus de societat que voldria.”
I va
arribar un dia i... vam prendre decisions, i entre d'altres, una
d'elles va ser plasmar pensaments, idees i qualsevol cosa que com a
familia tinguem ganes d' expresar i per a qui tingui el gust de compartir
una visió crítica de tot el que ens envolta.
Aqui nèix, doncs, el nostre
blog de pensament crític familiar, nascut de les converses i raonaments de dos adults,
una adolescent i una nena de tres anys d'edat.
Una Abraçada!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)