Bones Festes!!

El Gall Dindi

Un gall dindi va arribar a una granja i com que era inductivista es va adonar que cada dia la pagesa l'alimentava a les vuit del matí. Ho feia tant si plovia com si feia sol, tant si era dilluns com dimecres o diumenge, tant si estava trista com si estava contenta; així que el nostre gall dindi va elaborar inductivament dues lleis: cada dia m'alimenten a les vuit i la pagesa m'estima molt. Però, ai las! Aquesta llei la va elaborar el dia 23 de desembre i amb tan mala fortuna que el dia 24, la pagesa per comptes de péixer-lo, el va matar i el gall dindi va anar a parar a la cassola del dinar de Nadal. Mai no et pots fiar d'una inducció!

     B.Russell (1982). Los Problemas de la Filosofia. Barcelona. Labor

BON NADAL!!

L'Important És Votar

L'assumpte de l'independència té varies veus i totes elles amb arguments diversos per defensar una o altra postura que d'entrada s'haurien de respectar per arribar a bon port.

I dic port per canviar de medi de transport doncs si una cosa em produeix fàstic, avui dia, és el ferrocarril i l'expressió “xoc de trens” que escolto i llegeixo contínuament en els medis de comunicació; i dic bon perquè l'intenció és arribar amb tota l'integritat física i psíquica al final del trajecte. Tot i que també hi ha la possibilitat d'un naufragi aquest no em sembla tant molest, suposo perquè encara et queda el salvavides.

La procedència dels meus padrins és andalusa i lleonesa i la de les meves padrines aranesa. Per tant conec tres idiomes: Català, Castellà i l'Aranès. Tots tres m'han aportat més beneficis que perjudicis i em costa entendre les reticències de poques famílies a escolaritzar als seus fills amb els paràmetres legals dels que ens hem dotat a Catalunya per protegir la nostra llengua minoritària, sense desmillorar, en cap cas el castellà. Dit això, jo, sí crec en l'independència per varies raons.

Una d'elles és perquè aquesta figura etèria em desperta curiositat en sí mateixa perquè flueix de les persones que formen part de la meva comunitat més propera. L'independència ha crescut per les decepcions continues en les relacions territorials estat – comunitat autònoma; decepcions, per altra banda, tastades a través de la meva pròpia experiència. No sóc un independentista o nacionalista genètic, i deixaré de ser-ho el dia que el meu país tingui el seu propi estat.

Un altra raó és la novetat. Una proposta nova i engrescadora que hores d'ara ni el PP, ni el PSOE, i d'altres no han aconseguit igualar. Aquests donen com a útil el paradigma vell i caspós que representa l'estat espanyol enrocat en una postura immobilista i antagònica amb el dinamisme que avui dia campa pel món. En definitiva el seu, i únic, argument és la teoria de l'etern retorn exposada per Nietzsche i el seu arquetip sagrat és la constitució de l'any 1978.

Jo, com tants altres conciutadans no vam votar aquesta constitució, quasi bé la majoria dels que integrem la societat catalana i/o espanyola.

TresMans

Moltes Felicitats, Júlia, per les teves tres mans!!